1 reeixidao reeiximent succés triomf, èxit esclatant. furor, en la frase fer furor. Ant. Insuccés. 2 Amb èxit: Airosament. 3 Tenir èxit: Prendre(intr.). Aquesta moda, malgrat venir de París, no ha pres. reeixir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 anar. Cal anar amb mètode. passar. Passar a l'elecció del president. 2 obrar. 3 pledejar. 4 derivar provenir(->) emanar venir de pervenir. Aquesta finca em va pervenir d'un oncle meu. tenir el seu origen en Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 salivera, saliva escumejant que s'acumula a la boca. escopina(≠ escopinada) aigua(en certes frases). L'oloreta que venia de la cuina em feia venir aigua a la boca. bava(->) 2 Produir, algú, molta saliva: Salivaro salivejar. bavejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 provar. 2 intentar. 3 seduir abellir. Que no t'abelleixin els plaers mundanals. retemptar, tornar a temptar. induir fer babarotes fer denteta fer venir salivera ballar l'aigua als ulls (d'algú) En aquesta frase, ballar és v. tr. enllaminiro enllepolir Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]

algunes frases: Tenir lloc de fer una cosa. Haver-hi lloc a fer una cosa. Donar lloc a la murmuració. proporció. Volia venir, però no he trobat proporció de fer-ho. ganga, ocasió de comprar quelcom avantatjosament. Cp. motiu, pretext, agafador o agafall 2 causa. 3 D'ocasió: Venturer [...]

Fer una impressió grata, satisfer el gust. plaure(≠ complaure, v. tr.) delectar abellir, venir de grat. No li abellirà res del que poden oferir-li. venir de grat entusiasmar encisar(->) encantar(->) delectar enamorar. És una noia que enamora. Fa un temps que enamora. enartar [...]

1 recruar(un mal físic o moral) reincidiro recidivar(en un error, una falta, un delicte) 2 venir a caure. Totes les sospites venien a caure sobre d'ell, i ell era innocent. tocar-li (a algú, una responsabilitat, un treball dur, etc.) afectar. Aquesta restricció afecta només els estrangers [...]

1 unió. encadellat, encaix de dues fustes encadellades. 2 enllaç(->) 3 Cavitat en què s'encaixa una cosa. mossa, buit que hom fa en una cosa per encaixar-n'hi una altra. rebat, part d'un marc, etc., on ha de venir a encaixar-se la fulla d'una porta, un quadre, etc. galze solc Manuel [...]

1 v. intr. sortir(->) proveniro procedir néixer venir de emanar resultar originar-se 2 v. tr. Fer sortir del seu llit l'aigua d'un corrent per donar-li una altra direcció. desviar fillolar Cp. divertir: allunyar una cosa d'una banda fent-la anar a una altra banda. Es diu esp. d'un humor o [...]

1 menar. A veure si el puc menar a venir amb nosaltres. persuadir. L'he persuadit d'anar-se'n. convèncer fer decidir a(fer quelcom) ensibornar, induir amb raons capcioses o enganyoses. moure a Cp. tocar el botet a algú: induir-lo a dir allò que volia tenir secret, fer cantar algú, íd. 2 [...]